×



Una educació francesa

o les 7 vides d'en Bezsonoff

Una educació francesa

Una educació francesa

o les 7 vides d'en Bezsonoff


Després del gran èxit de crítica i lectors del llibre Una educació francesa, L’Avenç publica una segona edició del llibre, amb 10 nous relats inèdits, que amplien el seu diccionari personal de joventut. En aquest llibre, pastat amb els seus records personals, l’autor ens conta la seva infància i la seva formació a l’escola francesa. A partir d’uns textos publicats a L’Avenç, ampliats i reelaborats, un Bezsonoff en plena maduresa literària ha reconstruït un itinerari alhora íntim i col•lectiu, que el porta per diverses ciutats franceses i que inclou una sèrie de retrats entre amistosos i malenconiosos, com una passejada per un passat irrecuperable. TEXT DE LA CONTRACOBERTA “Una educació francesa no és pas una autobiografia tot i que hi parli molt de mi mateix. Tampoc la consideri com un assaig etnològic on miri de descriure els costums, les olors, la bellesa d’un país desaparegut. Gràcies a la professió de mon pare i a la meua, he viscut set vides com un gat rus. De nin, vaig esquiar als Alps, vaig córrer a la vora del Rin, em vaig amagar als soterranis dels afores de París, vaig recollir petxines a les platges de la Mànega, vaig conèixer l’embalsament d’una llengua a les costes de la Provença. En aquell temps antediluvians sense Internet ni mòbils, els trens trigaven quinze hores per unir Perpinyà a París i calia esperar tres o quatre anys per tenir el telèfon a casa. Els cantants sabien cantar. Els actors pronunciaven admirablement el francès. El cinema feia somniar. Els gendarmes us demanaven la documentació amb la veu de Fernandel. Els cotxes tenien llums grocs, els carrers plaques blaves amb lletres blanques. Les vaques menjaven herba. La mainada creia en l’existència del Pare Noël. Els carters passaven dos cops al dia. El president de la República editava antologies poètiques, i tots els catalans parlaven català.” LA SEGONA EDICIÓ AMPLIADA L’Algèria francesa - L’anglès - El barracar – Biblioteques – Biologia – Briançon - La vergonya del padrí - La cançó - Les cantarelles - El castellà - Els castells - El català -El cinematògraf - Els diccionaris – Diaris - La dolçor de viure - Les meues escoles – Escoltisme – Espionatge – Festes - De philosophia – França - El francès - Els francòfons - Els gats - De Germania – Història – Jocs - La khâgne - De latina lingua - De libris - Les llengües de França - Les maries - Les matemàtiques - L’estiu a Mers – Migdia - Les minyones - Els ocells - L’opereta - L’ORTF - El permís de conduir - Pétain i De Gaulle - La política - De reditu - La religió - El romanès - El servei militar - Els supermercats – Tarascó - El teatre - El Tour – Valença - Retorn a Ítaca




Sin stock 17.00 €

Després del gran èxit de crítica i lectors del llibre Una educació francesa, L’Avenç publica una segona edició del llibre, amb 10 nous relats inèdits, que amplien el seu diccionari personal de joventut. En aquest llibre, pastat amb els seus records personals, l’autor ens conta la seva infància i la seva formació a l’escola francesa. A partir d’uns textos publicats a L’Avenç, ampliats i reelaborats, un Bezsonoff en plena maduresa literària ha reconstruït un itinerari alhora íntim i col•lectiu, que el porta per diverses ciutats franceses i que inclou una sèrie de retrats entre amistosos i malenconiosos, com una passejada per un passat irrecuperable. TEXT DE LA CONTRACOBERTA “Una educació francesa no és pas una autobiografia tot i que hi parli molt de mi mateix. Tampoc la consideri com un assaig etnològic on miri de descriure els costums, les olors, la bellesa d’un país desaparegut. Gràcies a la professió de mon pare i a la meua, he viscut set vides com un gat rus. De nin, vaig esquiar als Alps, vaig córrer a la vora del Rin, em vaig amagar als soterranis dels afores de París, vaig recollir petxines a les platges de la Mànega, vaig conèixer l’embalsament d’una llengua a les costes de la Provença. En aquell temps antediluvians sense Internet ni mòbils, els trens trigaven quinze hores per unir Perpinyà a París i calia esperar tres o quatre anys per tenir el telèfon a casa. Els cantants sabien cantar. Els actors pronunciaven admirablement el francès. El cinema feia somniar. Els gendarmes us demanaven la documentació amb la veu de Fernandel. Els cotxes tenien llums grocs, els carrers plaques blaves amb lletres blanques. Les vaques menjaven herba. La mainada creia en l’existència del Pare Noël. Els carters passaven dos cops al dia. El president de la República editava antologies poètiques, i tots els catalans parlaven català.” LA SEGONA EDICIÓ AMPLIADA L’Algèria francesa - L’anglès - El barracar – Biblioteques – Biologia – Briançon - La vergonya del padrí - La cançó - Les cantarelles - El castellà - Els castells - El català -El cinematògraf - Els diccionaris – Diaris - La dolçor de viure - Les meues escoles – Escoltisme – Espionatge – Festes - De philosophia – França - El francès - Els francòfons - Els gats - De Germania – Història – Jocs - La khâgne - De latina lingua - De libris - Les llengües de França - Les maries - Les matemàtiques - L’estiu a Mers – Migdia - Les minyones - Els ocells - L’opereta - L’ORTF - El permís de conduir - Pétain i De Gaulle - La política - De reditu - La religió - El romanès - El servei militar - Els supermercats – Tarascó - El teatre - El Tour – Valença - Retorn a Ítaca




Datos del producto

Editorial: L'AVENÇ, S.L.
ISBN: 9788488839367
Publicación: 11/2009
Formato: Libro papel
Idioma: Catalán
Número de páginas: 184

Comentarios

Apodo

Título

Comentario





Aviso de cookies

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para mejorar tu experiencia de navegación y realizar tareas de analítica.