• El Teorema de Noether

    Guardiet Bergé, Romà Laertes editorial, S.L. Ref. 9788416783700 Ver otros productos de la misma colección Ver otros productos del mismo autor
    Romà Guardiet és físic de formació i cineasta de vocació, i això es nota en la seva mirada. Hi ha moltes maneres de construir un poema: des d’una mena d’ebrietat verbal salvatge fins a una contenció emocional que transforma la mètrica en àlgebra. Els poemes que el lector trobarà en aquest llibre est...
    Dimensiones: 195 x 125 x 6 cm Peso: 142 gr
    Disponible
    12,00 €
    ¿En qué librerías puedes encontrarlo?
  • Descripción

    • ISBN : 978-84-16783-70-0
    • Encuadernación : Tapa blanda o Bolsillo
    • Fecha de edición : 29/03/2019
    • Año de edición : 2019
    • Idioma : Catalán
    • Autores : Guardiet Bergé, Romà
    • Nº de páginas : 103
    • Colección : Embat
    Romà Guardiet és físic de formació i cineasta de vocació, i això es nota en la seva mirada. Hi ha moltes maneres de construir un poema: des d’una mena d’ebrietat verbal salvatge fins a una contenció emocional que transforma la mètrica en àlgebra. Els poemes que el lector trobarà en aquest llibre estan situats, per sort, en un just terme mig d’aquests dos extrems. En qualsevol cas, certifico que estan una mica més a prop de l’enganyosament gèlida lírica de Borges que dels enganyosament salvatges udols dels beatniks (he repetit l’adverbi per subratllar que, en poesia, tot és —tot ha de ser— una mica enganyós). Els poemes de Guardiet parlen de música i de músics, és a dir, fan referència a aquella sintaxi sense semàntica que emeten els pianos o els violins, així com als parlants d’aquesta estranya llengua.
    «Bach, Suite Violoncel no 5 Sarabanda. L’escolto i no s’acaba. / No hi ha res i em vulnera. / Un lament paorós i una pau absoluta. / Intervals impossibles dialoguen de temes esotèrics. / Inventa polifonia / amb una sola línia melòdica que fa olor de mar. I em commou sentiments brutals / que mai he pogut anomenar». Des de la perspectiva del Teorema de Noether, les simetries que s’observen en l’eix emocional no coincidexen amb les que hauria de generar l’eix racionalíssim del llenguatge verbal. Aquella olor de mar que evoca Guardiet no encaixa en cap eix de simetria conegut. Tenim un problema epistemològic greu, doncs. Però ens fa tan feliços...

Utilizamos cookies propias y de terceros para realizar análisis de uso y de medición de nuestra web. Al continuar con la navegación entendemos que se acepta nuestra política de cookies

Acepto

Suscríbete a nuestro newsletter

Recomendaciones, actualidad literaria, actividades en las librerías y promociones a tu alcance. ¡Suscríbete a nuestra newsletter y te informaremos de todo esto y más!
He leído, comprendo y acepto la política de privacidad
Información sobre el tratamiento de datos