×



Els llibertins barrocs (Contrahistòria de la filosofia, 3)

Els llibertins barrocs (Contrahistòria de la filosofia, 3)

Els llibertins barrocs (Contrahistòria de la filosofia, 3)


Pierre Charron. François La Mothe Le Vayer. Charles de Saint-Évremond. Pierre Gassendi. Cyrano de Bergerac. Baruch de Spinoza. Els dos primers volums de la Contrahistòria de la filosofia demostren, entre altres coses, que els presocràtics no existeixen; que Plató aspira a un acte de fe immens de les obres del materialista Demòcrit; que Epicur no és un garrí; que l'epicureisme dura més de cinc segles; que més de mil anys de gnosticisme llicenciós cauen en l'oblit de l'Edat Mitjana després de l'esbandida de la historiografia dominant; que hi ha molts cristians hedonistes; que Montaigne no va escriure els Assaigs, sinó que els va dictar —cosa que canvia tota l'estructuració de l'obra...—; que, a través de la seva «filla sobrevinguda», Marie de Gournay, dóna impuls al segle següent; etc. Precisament aquí, el segle XVII està tractat amb la idea de desconstruir mites i llegendes de la història oficial de la filosofia —convertida en la història de la filosofia oficial. Als antípodes d'un «Gran Segle» de postal amb Descartes, Pascal, Fénelon, descobrim una constel·lació de «llibertins barrocs» que, encara cristians, beuen de les fonts de Montaigne, dels relats de viatge dels descobridors del Nou Món, de les sales d'objectes insòlits, de les lliçons que donen les lents astronòmiques, de les anamorfosis dels pintors... Aquests filòsofs es diuen Charron, La Mothe Le Vayer, Saint-Évremond, Gassendi —o Spinoza, que curiosament mai no ha estat estudiat des de la perspectiva de la seva especificitat hedonista...

En stock 19.00 €
Añadir a la cesta

 Recíbelo en 4 días

Pierre Charron. François La Mothe Le Vayer. Charles de Saint-Évremond. Pierre Gassendi. Cyrano de Bergerac. Baruch de Spinoza. Els dos primers volums de la Contrahistòria de la filosofia demostren, entre altres coses, que els presocràtics no existeixen; que Plató aspira a un acte de fe immens de les obres del materialista Demòcrit; que Epicur no és un garrí; que l'epicureisme dura més de cinc segles; que més de mil anys de gnosticisme llicenciós cauen en l'oblit de l'Edat Mitjana després de l'esbandida de la historiografia dominant; que hi ha molts cristians hedonistes; que Montaigne no va escriure els Assaigs, sinó que els va dictar —cosa que canvia tota l'estructuració de l'obra...—; que, a través de la seva «filla sobrevinguda», Marie de Gournay, dóna impuls al segle següent; etc. Precisament aquí, el segle XVII està tractat amb la idea de desconstruir mites i llegendes de la història oficial de la filosofia —convertida en la història de la filosofia oficial. Als antípodes d'un «Gran Segle» de postal amb Descartes, Pascal, Fénelon, descobrim una constel·lació de «llibertins barrocs» que, encara cristians, beuen de les fonts de Montaigne, dels relats de viatge dels descobridors del Nou Món, de les sales d'objectes insòlits, de les lliçons que donen les lents astronòmiques, de les anamorfosis dels pintors... Aquests filòsofs es diuen Charron, La Mothe Le Vayer, Saint-Évremond, Gassendi —o Spinoza, que curiosament mai no ha estat estudiat des de la perspectiva de la seva especificitat hedonista...

Datos del producto

Editorial: Edicions de 1984
ISBN: 9788492440191
Publicación: 01/2009
Formato: Rústica
Idioma: Catalán
Número de páginas: 266

Comentarios

Apodo

Título

Comentario





Aviso de cookies

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para mejorar tu experiencia de navegación y realizar tareas de analítica.