• El pavoroso miedo de Epifanía Susto

  • Títol: El pavoroso miedo de Epifanía Susto
    Autor: Gauthier.
    Il·lustradora: Lefèvre.
    Editorial: Norma Editorial.
    ISBN: 978-84-679-2863-1.
    Encuadernació: Tapa dura.
    Any Edició: 2017.
    Idioma: Castellano.
    Nº de pàgines: 92.
    Col·lecció: INFANTIL Y JUVENIL.
    Edat recomanada: A partir de 13 anys.
    Ressenyadora: Júlia Blas Canals.
    Valoració: 5/5




  • "Aquest és un relat que mostra d’inici a fi la metafísica d’un món que guia la nostra protagonista a retrobar-se amb ella mateixa i a enfrontar-se amb el seu conflicte intern."



  • No ens enganyem, són moltes les vegades que un llibre ens entra pels ulls, un títol que ens incita, una coberta brillant, uns colors que fan que centrem la nostra atenció en aquella prestatgeria i... allarguem la mà i diem per a nosaltres mateixes: ‘mmm a veure aquest?’ Doncs justament aquest ho té tot, però en aquesta ocasió, el més important és que per dins és tan o més bonic que per fora. La història d’aquest curiós personatge aconsegueix endinsar-te endinsar-nos en un món que podria dir-se que és el seu propi país de les meravelles.

    Epifania Susto és una nena de vuit anys que ha viscut gairebé des de sempre amb la seva Por que, com si fos la seva ombra, l’acompanya a tot arreu. La història comença quan, endinsada submergida en un remolí  d’espant, arriba a un lloc molt estrany -si si, talment com el descens d’Alicia pel cau o com Dorothy aterrant a Oz – i es decideix a buscar al Dr Psique qui, segons li han dit, pot ajudar-la a superar i a desfer-se de la seva angoixa. Durant aquesta recerca, Epifania coneix a un personatge bastant entranyable: un guia que ha perdut la seva serietat, amic que retrobarà una mica més tard, quan després de tenir converses estranyes amb aquest reconegut doctor i d’intentar entendre què és l’abnegació del jo se n’adona que no l’han pogut ajudar...

    Arribats a aquest punt, el lector pot preguntar-se si un públic jove seria capaç d’entendre aquests conceptes, i poc importa realment, ja que com succeeix amb la mateixa història de Lewis Carrol, el món creat i els personatges que acompanyen al petit lector són tan intrigants i misteriosos que redueixen a tan sols paraules estranyes  -que no fa gens de nosa no comprendre-  aquestes idees que esdevenen, justament quan s’és més gran, el motiu de voler rellegir aquesta història.

    Epifania no defalleix i segueix cercant quelcom que l’ajudi a lliurar-se del neguit que l’acompanya. Pel camí coneix a molts altres personatges: un domador de feres –que creu poder auxiliar-la-, una dona vident –que li explica que amb aquest núvol negre d’inquietud no és capaç de veure el seu futur...- i fins i tot fa camí amb un cavaller –essent referència clara del Quixot- que dedicat a salvar donzelles no vol fer cap excepció amb ella.

    Ple de metàfores, subtils comparacions amb altres contes i preguntes retòriques que fan pensar a Epifania i al lector, aquest és un relat que mostra d’inici a fi la metafísica d’un món que guia la nostra protagonista a retrobar-se amb ella mateixa i a enfrontar-se amb el seu conflicte intern. Aquests, per a mi, han estat els moments més dolços de la lectura:

  • Amb el guió de Séverine Gauthier i les il·lustracions de Clément Lefevre el resultat de l’obra és doblement impactant: la primera, guionista de ja coneguts relats en forma de còmic com Coer de Pierre (Cor de Pedra) o L’Homme Montagne (L’Home Muntanya) aconsegueix relatar la trajectòria i aprenentatge intern d’una nena que culminen en una decisió en forma de revelació –tal com el seu mateix nom expressa- que li canviarà la vida. D'altra banda, Clément Lefevre, fa un treball especialment càlid i intens que expressa clarament l’esbós del que era el país d’Oz i el de les Maravelles, convidant així a tot menut a endinsar-se en aquesta història.

    Recomanaria fervorosament aquesta lectura a tots aquells més grans, que podran gaudir revivint les sensacions que tan bé expressa la protagonista i que segurament ells mateixos van experimentar de petits; però sobretot la recomano als més joves: llegiu, sentiu, deixeu-vos endur i seguiu Epifania en aquesta aventura, és una obra que no té pèrdua.

  • -Júlia Blas Canals-

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto