• Yannick Garcia

  • Yannick Garcia (Amposta, 1979) és escriptor, intèrpret i traductor. Ha publicat poesia i reculls de relats, com ara Barbamecs (2011, Cossetània) o el Premi Documenta 2013, La nostra vida vertical, publicat a L’Altra Editorial. També podem llegir contes seus a diverses antologies: Els caus secrets (2013, Moll), Emergencias (2013, Candaya) i Punts de fuga (Males Herbes, 2015).

    Ha traduït assajos, novel·les i obres de divulgació d’autors com George Saunders, Sherman Alexie, Lydia Davis, Neil Gaiman, Dennis Lehane, Carson McCullers, David Vann, Roal Dahl, Sylvia Plath o William Kotzwinkle.

  • EL COR DE LES TENEBRES

    Un dels grans clàssics de la literatura universal prologat per Albert Sánchez Piñol i traduït per Yannick Garcia

    Mitjançant la descripció del viatge del capità Marlow pel riu Congo en cerca del misteriós Kurtz, el cap d’una explotació d’ivori, Joseph Conrad va escriure un dels testimonis més brutals del sistema colonial que regia una gran part del planeta.
    Cent anys més tard, aquesta novel·la curta ha esdevingut un relat de culte sobre la recerca i el qüestionament dels propis valors que va inspirar la pel·lícula Apocalypse now.

    Tot un clàssic de la literatura universal que ens ajuda a entendre, també, les conseqüències actuals de les polítiques que el mateix Conrad va descriure com «la més vil lluita pel pillatge que hagi desfigurat mai la història de la consciència humana».


  • 1.- Quins llibres trobaríem avui en dia a la tauleta de nit d’en Yannick? Ens pots dir quins hi són per lleure intel·lectual i quins per feina?

    Ja no llegeixo al llit, home, que sóc pare vell! M’adormo als dos segons. Al menjador sí que tinc una bona PTP (Pila de Títols Pendents). Ara mateix: Això no és Amèrica, de Jordi Puntí; Reading in The Dark, de Seamus Deane; Las inviernas, de Cristina Sánchez-Andrade; Hide, de Matthew Griffin; A Separation, de Katie Kitamura; Autumn, d’Ali Smith; The Collected Short Stories, de Jean Rhys; Postal de Copacabana, de Stefanie Kremser. No s’acaben mai: es reprodueixen i multipliquen. De lleure intel·lectual, ara mateix, poc. Molta son, això sí. Quan torni a tenir temps, m’agradaria llegir Els homes i els dies, de David Vilaseca, i Solenoide, de Mircea Cartarescu.

  • 2.Si haguessis de recomanar un llibre al proper conseller de Cultura, quin seria?

    Li faria un paquetet amb alguna anàlisi afinada del sector, com ara Informe de lectura, de l’Abel Cutillas i la Isabel Sucunza, i alguna ficció potent, com La mort i la primavera, de la Rodoreda, o El ferrocarril subterrani, de Colson Whitehead.

  • 3.L'últim llibre que t’ha fet riure és...

    Mmm… Els que m’han fet riure també m’han fet plorar una mica, són de sentiments caòtics: Mística conilla, de Jordi Lara, o Lincoln in The Bardo, de George Saunders (que he traduït i sortirà aviat).

  • 4.Ara passo a fer-te la primera pregunta com a traductor. Podries dir els dos escriptors o escriptores que hagis traduït que consideres que més t’han inspirat per després articular els teus llibres?

    No hi ha hagut cap referent únic, la veritat. La gràcia de la traducció és que et dona l’oportunitat d’estirar els músculs més amagats i que, amb l’esport regular que fas amb la teua llengua, no exercites. Passar de Lydia Davis a Neil Gaiman, o de David Vann a Roal Dahl, per dir-ne alguns, et planteja reptes, t’ajuda a qüestionar-te tries personals… Sobretot et genera dubtes, que és una actitud molt fructífera davant la llengua.

  • 5.-  El darrer llibre que has traduït al català i que ha aparegut al mercat és un clàssic, El cor de les tenebres, de Joseph Conrad. Havies afrontat abans la traducció d’un clàssic?

    No gaires, no. El primer llibre que vaig traduir, quan encara era a la universitat, va ser Clovis Dardentor, de Jules Verne, juntament amb la Neus Aymerich, una companya d’estudis. Era un llibre menor de Verne, però passava en part a Mallorca i al Consell Insular li interessava publicar-lo. Des de llavors no havia traduït mai clàssics en el sentit estricte. La balada del cafè trist, de Carson McCullers, marca l’horitzó temporal més habitual per a mi: de mitjan segle XX endavant.

    6.-  Centrem-nos per un moment en lobra en si. En la meva humil opinió, El cor de les tenebres és una obra total que, navegant primer com una novel·la d’aventures a ultramar, s’endinsa cada cop més en els territoris literaris més indòmits. Pot ser frustrant com a escriptor arribar tan al fons duna obra tan afinada -a la seva sala de màquines- a lhora de després seguir amb la teva pròpia obra?  

    No ho he viscut així en absolut. Quan tradueixes, despulles molt l’autor i també li veus les vergonyes. Hi trobes els encerts, però també les parts que afalaguen menys. A més, seria absurd que t’enlluernés una obra d’art que té més d’un segle. Admiració, molta, però en el seu context. Podríem parlar dels sentiments que s’evoquen al llibre i hi veuríem correlats amb el moment actual, però el marc creatiu, les condicions d’escriptura de Conrad, ja no existeixen. El que sí que m’ha permès és pensar com es llegeixen textos com aquest avui dia, què n’han dit els pensadors del neocolonialisme, si la crítica ha canviat de parer al llarg dels anys, etc.

    7.-  En Joseph Conrad va morir a l’època d’entreguerres. Si, sota circumstàncies totalment anòmales, tornés a la vida, quines tres novel·les d’aquest inici de s. XXI li recomanaries que llegís impetuosament perquè pogués fer-se una idea de la concepció de novel·la “actual”?

    Quina pregunta més senzilla, moltes gràcies!
    [Emoticona de ficar els dits xops a l’endoll]

    8.-  La línia argumental dEl cor de les tenebres va ser duta al cinema de la mà de Francis Ford Coppola a la pel·cula Apocalypse Now (1979) i també apareix en part d’un episodi de The Simpsons (episodi 373, "Kiss Kiss Bang Bangalore). Pot ser que aquest escenari sigui el màxim de transnarrativitat al qual pot aspirar una novel·la, o encara li falta una sèrie d’HBO?

    Li falta de tot, home: discursos de David Fernàndez, marxandatge de La patrulla canina, galetetes de la sort, rondalles del Delta… Tot arribarà.

    9.-  Veurà pròximament la llum alguna obra pròpia de Yannick Garcia? La nostra vida vertical, el teu darrer llibre de relats, va guanyar el Premi Documenta 2013. Quin camí està seguint la teva carrera descriptor des daleshores?

    He publicat alguns contes, he traduït molt i he estat pare. No et diré que he frenat en sec en l’escriptura, però sí que vaig a velocitat de creuer. Llegint, traduint i escrivint a dosis petites. Ara toca una mica de vida zen.

    10.Quina és la teva llibreria de referència a Barcelona? I a les terres ebrenques?

    En tinc més d’una i miro de repartir-me com puc: la Calders, la Central, la Laie, la Documenta, la Jaimes, l’Al·lots… A Amposta hi tenia La gavina, de tota la vida, però va tancar. Ara la Viladrich de Tortosa hi ha obert una sucursal i els desitjo llarga vida, perquè són bons.

  • Els llibres d'en Yannick GArcia

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto