• Maria Barbal

  • "Cada llibre ha estat una aventura, amb alts i baixos diferents, un recorregut interessant per aprofundir en els temes que t’interroguen des de la realitat."

  • P: Fa cinc anys de la teva última novel·la. És el temps que has trigat a escriure A l’amic escocès? 

    R: Aproximadament, sí.

     

    P: El llibre està basat en una correspondència real i per tant en una història real. Com va arribar a les teves mans?

    R: Hi va arribar perquè provenen d’un familiar.

     

    P: A l’amic escocès és un llibre que per sobre de tot ens parla de l’amistat entre dos joves que es coneixen en un dels moments més complicats de la seva vida, però que malgrat la distància i els anys aconsegueixen mantenir aquesta amistat. 

    R: Opino que l’amistat és un dels atractius de la vida i que reuneix persones diferents que es compenetren sense que hi hagi interessos materials entre elles.

     

    P: I aquesta amistat es representa a través d’un dibuix inacabat que el protagonista, en Benet, li regalarà al George, el brigadista escocès, que representa moltes coses.

    R: El dibuix de la portada se l’enduu el voluntari quan el repatrien sense que l’amic català pugui acabar-lo. Queda el darrer arbre en suspens com la seva relació, com la vocació artística del Benet.

     

    P: També ens parla de l’amor, però no només de l’amor romàntic,  sinó de l’amor a la família, a la terra, al passat que ens ha fet com som. 

    R: El Benet s’enamora d’una noia, però ja abans estimava el seu paisatge, el gran grup familiar, les paraules. Ell mira de conjuminar tots els afectes amb sinceritat i això, que no és senzill de fer, el converteix en un home honest.

     

    P: El paisatge del Pallars és de nou un dels grans protagonistes de la novel·la, un escenari propi de la teva literatura i que bressola la historia de principi a fi.

    R: El Pallars és un lloc on viure per bastants dels personatges, dotat d’una bellesa grandiosa i, a estones, amenaçant, que exigeix una actitud desperta i decidida per part dels seus habitants.

     

    P: Un Pallars que es contraposa a una Barcelona que en aquesta ocasió apareix com el lloc on el Benet pot fer realitat els seus somnis, que al final esdevenen inabastables. 

    R: A la novel·la, la ciutat de Barcelona és on, un joveníssim Benet veu la possibilitat de seguir el seu somni, el dibuix, l’escultura, treballar, fer-se a si mateix envoltat de llibreries i de biblioteques, de persones atractives, d’anonimat.

     

    P: La història transcorre en dos moments històrics fonamentals, la Guerra Civil i la Dictadura i veiem com aquests fets polítics tan importants influeixen en el futur dels joves.

    R: Qualsevol jove cridat a la guerra trobarà en la seva vida una frontera entre el temps d’abans i el després. És el que els passa a alguns dels personatges. I és clar, també la limitació de la llibertat, l’ocultació del passat, que implica una dictadura.

     

    P: Una de les grandeses dels teus llibres és que converteixes a personatges que a priori no serien gaire importants en petits herois dels seus temps. Aquesta és la clau de la literatura? 

    R: La literatura permet endinsar-se tant en el món de la fantasia més extrema com, per altra banda, fer el miracle de convertir en interessants personatges d’aquells que anomenem corrents perquè viuen com la majoria dels del seu voltant.

     

    P: De nou trobem una gran tècnica que demostra el treball artesanal amb la llengua i la paraula que fas en cadascuna de les teves novel·les.

    R: Opino que cal escriure i reescriure diverses vegades per trobar l’harmonia del que narrem, la veu de cada personatge, els matisos del context que l’envolta i, sovint, el condiciona.

     

    P: Hi ha moltes similituds entre A l’amic escocès i Pedra de tartera, en els protagonistes, en alguns personatges, en els espais. Et quedaven coses per dir del món de Pedra de Tartera. 

    R: El recorregut del Benet conflueix  amb el de l’Elvira, la filla gran de la Conxa. Representen, doncs, la generació següent, la dels qui viuen les conseqüències  d’alguns fets abominables.

     

    P: Des de Pedra de tartera fins ara han passat anys i llibres (Mel i metzines, Càmfora, País Íntim, Bella Edat, La mort de Teresa i Bari). Com creus que ha canviat la Maria Barbal escriptora?

    R: Viure significa canviar de perspectiva, madurar, la qual cosa influeix en els temes triats, implica moltes més lectures i relectures, llavors, comences a escriure una novel·la i t’adones que ets més reflexiu, que en cada llibre tornes a començar encara que l’experiència t’ajudi en alguns aspectes. Cada llibre ha estat una aventura, amb alts i baixos diferents, un recorregut interessant per aprofundir en els temes que t’interroguen des de la realitat.


    Entrevista Laura Garcia

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto

Subscriu-te a la nostra newsletter

Recomanacions, actualitat literària, activitats a les llibreries i promocions al teu abast. Subscriu-te a la nostra newsletter i t’informarem de tot això i més!
He llegit, comprenc i accepto la política de privacitat
Informació sobre el tractament de dades