• Eva Baltasar

  • Eva Baltasar
  • "No planifico res, les paraules van sorgint i construeixen la novel·la d’una manera imprevisible que m’espanta."

  • P: Passats uns mesos de la voràgine de Permagel, com has digerit l’èxit que ha aconseguit la novel·la?

    R: Com que intento portar una vida una mica retirada, crec que l’he anat paint prou bé. Miro d’entomar tot allò de bo que m’aporta el llibre amb alegria i, sobretot, amb agraïment, deixant que passi per sobre meu sense arrossegar-me.

     

    P: Et veies així fa un any?

    R: Visc pensant poc en el passat i en el futur, m’agrada viure i gaudir el moment present. Fa un any no crec que rumiés gaire com aniria tot, tan sols mirava de ser feliç fent el que m’agradava i compartir la meva felicitat amb la gent que estimo.

     

    P: S’han dit moltes coses de la novel·la, sobretot bones, en trobes a faltar alguna que no hagi dit ningú i que creguis que és important?

    R: Doncs no, i des de bon començament m’ha sorprès observar com tot el que es diu sobre una novel·la, sigui bo o dolent, s’entrellaça i construeix una mena de bosc al seu voltant. Encara sort que qui hi ha quedat atrapat a dins és el llibre, i no jo!

     

    P: Parlem primer del títol: Va ser abans o després d’escriure la novel·la?

    R: Mentre l’escrivia, en un moment donat, bastant al principi, va sorgir la paraula i de  seguida vaig veure clar que seria el títol perquè era una metàfora perfecta de la protagonista.

     

    P: Quan neix dins teu la imatge del Permagel per definir l’interior de la protagonista?

    R: En el moment que sorgeix la paraula, i aquest és un fet que té a veure amb la meva manera d’escriure. No planifico res, les paraules van sorgint i construeixen la novel·la d’una manera imprevisible que m’espanta. Jo no sabia com seria l’heroïna Permagel, va començar a parlar i se m’anava desvetllant a mesura que escrivia. El sentiment del permagel era present molt abans de trobar la paraula.

     

    P: El llibre està farcit d’imatges literàries. Es nota molt que hi ha poesia en el que escrius.

    R: Sí, suposo que m’he format com a escriptora fent poesia i és inevitable que la prosa en vagi impregnada. Treballar el llenguatge és el que més m’ha divertit d’escriure la novel·la, i resulta que és una feina de poeta.

     

    P: Recordes quan es va gestar l’embrió del llibre?

    R: No sé si hi va haver un embrió, concebut com una idea. Crec que va ser més un sentiment, el sentiment de necessitar expressar coses que duia a dins, de deixar parlar una veu que havia anat agafant consistència. I un bon dia m’hi vaig posar.

     

    P: És un llibre amb una protagonista que en realitat són moltes protagonistes alhora, com un calidoscopi femení, com totes les dones en realitat. Dones valentes, compromeses, lliures, amb racons foscos i d’altres lluminosos, amb pors, amb determinacions, amb desitjos, amb plaers.

    R: Sí, hi estic d’acord. Jo m’hi identifico molt, amb la protagonista, perquè també sóc totes aquestes que ella és, i segurament moltes d’altres, i adonar-se’n és fantàstic, gairebé catàrtic, perquè t’allibera de la sensació d’haver de demostrar una solidesa i una estabilitat que per a mi són malaltisses.

     

    P: Per què creus que alguns diuen que és un llibre provocador i que el personatge és incòmode? A la societat l'espanten les dones com la protagonista?

    R: Jo no el trobo provocador i crec que és un llibre on qui vol pot trobar-s’hi molt còmode, perquè la protagonista fa un exercici molt sa que és dir la realitat i dir-se a si mateixa tal com és, tal com es veu, tal com se sent. Deu ser això, el que incomoda? No ho sé. A mi les dones protagonistes m’interessen, no m’espanten. És precisament la societat qui m’espanta.

     

    P: Estil impecable i capítols de llargades curtes que ajuden a mantenir el ritme de la novel·la. La literatura només en l’essència?

    R: La literatura tal com bonament he pogut acaronar-la. No sabria fer-ho d’una altra manera.

     

    P: La mort és present a la novel·la com a refugi de la protagonista. I també la soledat.

    R: Crec que la soledat és l’autèntic refugi, aquesta trobada amb el jo intern que en alguns moments necessita de la mort per adquirir consistència.

     

    P: I l’art com a paisatge d’aquesta història de dones. Quin paper tenen els homes en tot plegat? 

    R: No en tinc ni idea! Saps que va ser una lectora qui em va fer notar que no hi havia homes al llibre? Algun n’hi ha, com el pare, per exemple, però són figures molt secundàries, gairebé anecdòtiques. Deu ser que visc en un univers molt femení, de ben segur.

                                                                                                           

    P: Com et defineixes com a escriptora?

    R: Ui, no ho sé. És que això de les definicions em recorda les etiquetes, i a mi les etiquetes m’espanten. Miro de ser una escriptora feliç i ho sóc precisament perquè no em defineixo només com a escriptora.

     

    P: Vius com escrius o escrius com vius?

    R: Quin trencacaps! Escric com a una de les formes de viure que, ara mateix, em fan feliç.

     

    P: Amb quins escriptors i escriptores et sents més còmode com a lectora?

    R: Nord-americans de meitats del segle XX. Britànics de finals del segle XIX i principis del XX.

     

    P: Després de 10 poemaris i una novel·la d’èxit quin és el següent pas a la vida literària d'Eva Baltasar?

    R: La segona novel·la del tríptic que ha encetat Permagel. Es titula Mamut.

     

    P: Gràcies per atendre’ns.

    R: A vosaltres. Fins aviat!


    Entrevista Laura Garcia
    *Fotografia cedida pel Diari digital en català El Núvol



  • Altres títols del Club Editor

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto

Subscriu-te a la nostra newsletter

Recomanacions, actualitat literària, activitats a les llibreries i promocions al teu abast. Subscriu-te a la nostra newsletter i t’informarem de tot això i més!
He llegit, comprenc i accepto la política de privacitat
Informació sobre el tractament de dades