• Aniol Rafel

  • "Hi ha coses que nosaltres sols, per mida, no podríem fer, però anant plegats sí."

  • P: Què ha de tenir un llibre per formar part del catàleg de Periscopi?

    R: Per començar ha de ser bona literatura. Ens ha d’interpel·lar com a lectors i fer que se’ns mogui la fibra. A més procurem que siguin obres que d’alguna manera sacsegin la nostra visió del món, que un cop llegits ens permetin veure la realitat que ens envolta des d’una altra perspectiva.


    P: El disseny de les cobertes de Periscopi és inconfusible. El text de contracoberta posat al davant era una idea fixa des del principi?

    R: És una idea que vam anar treballant amb el nostre dissenyador, el Tono, quan vam començar a valorar diverses propostes per veure quina imatge havíem de tenir.

    Sabíem que les llibreries tenen un excés d’oferta per part de les editorials. L’espai que disposen per les novetats va molt car, costa molt que un llibre es mantingui a la taula de destacats.

    Teníem algunes coses clares: volíem que la línia gràfica reforcés la nostra voluntat d’apostar per continguts de qualitat i, alhora, moderns i elegants. D’alguna manera volíem dir-li al lector que estàvem fent alguna cosa diferent. Dir-li que hi havia un contingut triat i ben treballat.

    A partir d’aquestes idees, vam valorar diferents propostes (algunes de més convencionals, altres de més boges) i vam acabar anant a parar a la que tenim actualment. Ens semblava molt encertada, ja que posava en valor el text, que en el fons és el que oferim, i a més ens permetia elaborar una imatge gràfica amb la qual era molt fàcil que el lector ens identifiqués entre les altres propostes.

    A més, els gurus de màrqueting editorial sempre diuen que has d’aconseguir que els lectors girin el llibre per llegir la contra. Nosaltres ja ho fem per ells.


    P: Quin és el factor que permet que una editorial independent com la vostra publiqui el mateix títol que un gegant editorial com Penguin Random House?  

    R: Els  mercats als quals ens dirigim són de mides molt diferents. Per tant, autors que per un mercat gran nosaltres no podríem accedir, en català sí que tenim l’opció de ser-hi.

    Al final, tant ells com nosaltres fem els nostres números. El que passa és que amb editorials que tenen una despesa d’estructura important, per poder fer el llibre i que els surti a compte han de tenir unes perspectives comercials que ho compensin. En un mercat més o menys gran com és el castellà això no hauria de ser un problema, però en un mercat més petit, com el català, comença a ser-ho. Això fa que llibres que a priori no són tan comercials editorials com la nostra, que no tenim gaires despeses d’estructura, podem valorar editar-los.

     

    P: Ara heu publicat Solenoide, de Mircea Cartarescu, llibre que ja ha entrat automàticament en la categoria de clàssic contemporani. Com va ser el procés d'edició d'aquest títol?

    R: Tot això ja va començar fa molt de temps. Coneixíem l’obra de Cartarescu des de feia temps gràcies a la feina d’Impedimenta, qui va publicar pràcticament tota la seva obra.

    En el seu moment va venir la traductora amb la proposta de publicar a Cartarescu en català. A partir d’aquí vam començar a parlar amb Enrique Redel, editor d'Impedimenta, qui ens va dir que el següent llibre que estaven mirant de publicar era el Solenoide, i ens va agradar la idea de publicar per primer cop a Cartarescu en català amb una obra de 900 pàgines.

    Va comportar molta feina per les seves dimensions i tenia certs riscos, però estem molt contents amb els resultats. El considerem un exemple perfecte del tipus de llibre que ens agrada editar.

  • P: Com ja saps, Libelista és un projecte que agrupa esforços de llibreries independents per ser més grans en un entorn tan agressiu com el món digital. De la mateixa manera, a Llegir en català, agrupeu editorials independents per tenir més presència davant d’altres agents, grup que vas ajudar a fundar. Consideraves que aquest era un procés vital per Periscopi?

    R: Sí. Hi ha diversos motius, però el primer va ser precisament com a solució al problema de la visibilitat. Hi ha coses que nosaltres sols, per mida, no podríem fer, però anant plegats sí. Un dels exemples més clars és el catàleg conjunt que realitzem dos cops l’any i que ens permet fer trobades amb llibreters i presentar-los les novetats. Si féssim això individualment, no tindria cap sentit perquè no pots convocar a llibreters per parlar de dos o tres llibres. Al final es tracta de poder fer accions d’editorial gran sense ser-ho.


    P: Tirem d’hemeroteca: Al 2012 vas fer una entrevista al Núvol, just quan començaves amb Periscopi, en la qual explicaves l’origen del nom i vas aprofitar per resumir l’objectiu de l’editorial amb un: “cercar més enllà d’allò que és evident”. Han passat 6 anys, segueixes creient que aquest és l’objectiu editorial?

    R. I tant. Tot el que hem construït en aquest temps és coherent amb aquest objectiu. El mercat català tenia -i té- algunes mancances, i la feina que fem des de Periscopi i altres editorials amigues és aportar aquestes obres importants que han estat descatalogades o que directament no havien arribat mai al nostre idioma. Són veus importants que han d’estar disponibles en català. Aquestes apostes no són el bestseller de torn, ha de tenir aquells valors literaris dels quals parlàvem al principi. Òbviament hem de fer números i veure si el projecte és viable, però ens importen altres coses.


    P: Diries que el camí que has seguit des de llavors ha estat molt diferent de com te l’imaginaves en un principi? T’has trobat amb alguna cosa que no esperaves?

    R: Sempre vas una mica a cegues. Per més que dibuixis un pla i creguis que les coses aniran per una banda, en el fons ets conscient que trepitges terreny desconegut. Dit això, han passat coses que ens han apropat més a l’escenari optimista que ens plantejàvem, i en menys temps del que pensàvem. Segurament els dos premis llibreters que hem rebut (el del 2014 per l’obra Ànima i el de 2015 per Gegants de gel) ens van permetre connectar molt bé amb els teixits llibreters, culturals i, sobretot, amb els lectors.

  • P: Què ha de tenir la teva llibreria preferida?

    R: Un bon llibreter. Per sort avui dia hi ha molts. De fet opino que el que mai ha de fer una llibreria és deshumanitzar-se. Aquest llibreter que fa la funció de prescriptor, gairebé d’activista cultural, i que es coneix la seva parròquia és indispensable per una llibreria. A més també és important tenir una selecció personal, amb la qual com a lector connectaràs més o menys.


    P: Tens algun exemple d’aquesta llibreria que em descrius?

    R: Jo ara visc a Girona, i per mi la Llibreria 22 és a la que em veuen més sovint. Quan vaig a alguna banda on no hi he estat, el primer que faig és visitar les llibreries del lloc i, molts cops sense identificar-me com a editor, em dedico a passejar i tafanejar.


    P: Has fet algun cop allò que es diu dels editors i autors de col·locar els seus llibres als aparadors i taules?

    R: (riu) No, no. Sempre respectem l’espai al qual bonament ens col·loquen.


    P: Has treballat com a llibreter, traductor, corrector i editor. De totes aquestes feines de la cadena literària, amb quina t’has trobat més problemes?

    R: Totes tenen les seves complicacions. El que sí que puc dir és que per haver passat per tots aquests components de l’auca puc entendre molt millor el procés editorial. Tot plegat m’ha fet valorar la feina de correctors, traductors i altres agents directes de l’edició d’un llibre. Sense ells els llibres no serien el que són.


    P: Podries fer de llibreter i recomanar-nos algun llibre de cara a aquest Sant Jordi?

    R: De Periscopi recomanaria Istanbul, Istanbul. L’argument ens situa a una cel·la subterrània a Istanbul on conviuen 4 presoners. Per una banda trobem una línia argumental centrada en el seu dia a dia i per l'altra són els contes i històries que s’expliquen aquests personatges per passar el temps. Trobem contes, llegendes, rondalles... a l’estil Les Mil i Una Nits o fins i tot el Decameró. És una novel·la molt poètica, lluminosa i bonica que al final del que ens parla és del poder de la imaginació, tot escrit sota la forma d’una carta d’amor a Istanbul plena de simbolisme. És una experiència literària molt llaminera.

    Pels qui els agrada l’assaig, recomanaria un títol que hem publicat fa poc que es diu A la cambra fosca. L’ha escrit Susan Faludi, una periodista nord-americana coneguda per ser un referent del feminisme i guanyadora del Premi Pulitzer. En aquest llibre fa una mena de biografia del seu pare, un home d’ascendència jueva-hongaresa i supervivent de l’holocaust. Fa més de vint anys que l'autora no té cap relació amb el seu pare, des que aquest es va separar de la seva mare i va tornar a Hongria. De sobte, el seu pare, amb 76 anys, es posa en contacte amb ella i li fa saber que s’ha fet una operació de canvi de sexe i que ara és una dona. El llibre va creant un estudi al voltant de la identitat, no només a través de la perspectiva de gènere, sinó també tenint en compte la política, la religió, l’orgull nacional, de la imatge... Al final es crea aquest prisma que intenta respondre a la pregunta de què entenem per identitat.

    Fora de Periscopi us puc recomanar una novel·la que es va publicar aquesta tardor, Robinson. És una novel·la curta que juga al voltant de moltes idees que em van semblar interessants. És la història d’un personatge que quan els seus veïns surten de vacances es fica a casa d’aquests i viu una sèrie “d’aventures” mentre ocupa aquesta casa. És una novel·la plena de referències que també ens parla de l’aïllament, de lucidesa, de què entenem com a normal o no en  la societat contemporània i que ens ve explicat amb un to d’humor que és habitual en el Vicenç.

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto