Qui va matar la novel·la?

07/02/2016
  • Si ens trobem davant el final de la Història i de les ideologies, ¿com podem pensar que no hagi mort la novel·la?
  • Si ens trobem davant el final de la Història i de les ideologies, ¿com podem pensar que no hagi mort la novel·la? Porten dècades profetitzant-ne el final, pero ara ha arribat. I m’atreviria a dir que tenim motius per sentir-nos alliberats. Ja no haurem de donar explicacions de perquè no ens hem llegit el Guerra i pau ni el Quixot. ¿O és que potser algú es voldrà assemblar a aquests pidolaires que llegeixen llibres de paper florit al metro? Ja no hem de reservar una paret dels nostres esquifits pisos per a aquestes invasores una mica petulants que s’anomenen novel·les. Ara ocupem aquesta paret amb un televisor gegantí per veure vídeos de gent clavant-se una pinya a YouTube o de nens prodigi o d’animalons més llestos que els seus amos.

    El moment històric que estem vivint, les transformacions socials actuals són diferents de les dels dos segles anteriors. Els occidentals ja no ens matarem els uns als altres en guerres identitàries, colonials o ideològiques; ja no intentarem robar-nos els recursos els uns als altres; ja no viurem grans convulsions socials ni bèl·liques, genocidis, guerres, dictadures cruentes, xocs ideològics… Bé, i si passa alguna cosa d’aquestes, ¿qui ho voldrà saber per endavant? Per què hem de sofrir si no podem fer res per evitar-ho? Aneu a pastar fang, George Orwell, Ray Bradbury i Aldous Huxley. Malastrucs. Esgarriacries. Aneu a pastar fang, Tolstoi, Thomas Mann i Camus. No us necessitem. No us volem. La Història s’ha acabat i ja només ens espera un plàcid deixar passar els esdeveniments.

    És veritat, però, que també hi havia un altre tipus de novel·les. Jo recordo que entrava en aquelles llibreries tan boniques, això s’ha de reconèixer, i me les mirava totes allà exposades, amb els seus colors i les seves il·lustracions. Les que tenien tapa dura solien explicar històries de dones titàniques i precioses que aconseguien tot el que es proposaven a la vida. També n’hi havia d’altres amb laberints i mapes i catedrals sobre fets històrics, o això semblaven, amb molta acció i sexe i personatges amb una infinitat de recursos que sempre se’n sortien. Aleshores, unes altres m’explicaven com un inspector de policia o l’hereva d’una gran mansió havien de resoldre el misteri d’un cadàver enterrat molts anys enrere o d’una sèrie d’homicidis misteriosos. La d’hores que dec haver passat llegint aquestes coses. Després, d’algunes novel·les, en feien pel·lícules o sèries de televisió. En realitat, no en recordo gaire cosa.

    I com ha succeït? Va morir de mort natural o algú la va matar? Si no vaig equivocat, vam ser els homes, els mascles, els primers a deixar de llegir novel·les. Ens vam passar als videojocs i a las sèries, alguns, els més atrevits, als assaigs sobre política i economia, en el fons, una altra forma de ficció. I després van ser les dones, les principals lectores, segons deien les editores (també la majoria dones), les que es van passar al WhatsApp i també a las sèries. I al metro ja només es veien dispositius de pantalla tàctil acariciats per dits índexs i polzes. I algun captaire amb un llibre molt gruixut.

    Recordo que no era fàcil separar el gra de la palla a les llibreries, que tot eren novel·les addictives des de les primeres línies, o bé cabdals, necessàries, valentes… I no sé quantes hipèrboles més. He sentit dir que a les editorials van començar a proliferar els executius sortits d’MBAs i que els departaments de màrqueting i vendes decidien promocionar novel·les que ni tan sols havien llegit. He sentit dir que es distingia entre  autors “comercials” i “literaris”, per no anomenar-los “lleugers” i “amics” respectivament. He sentit dir que ja ningú llegia els suplements culturals dels diaris i que van començar a no pagar els que hi escrivien. He sentit dir que cap nova generació va reemplaçar els autors de la Transició. Però, ¿qui pot saber amb certesa que va succeir? Segurament va ser un imponderable, una fatalitat, les lleis de la selecció natural.

    No cal lamentar-se ni sentir nostàlgia. Ens esperen altres portentoses aventures ocioses: immersions en realitats virtuals, sèries de televisió inacabables, el martelleig constant de les xarxes socials, els videojocs o el cine d’efectes especials. No passa res, que ningú s’alarmi. El pensament profund estava sobrevalorat. La novel·la va complir amb escreix la seva comesa durant dos segles. Fem tots cap al seu enterrament i girem full.

Bernat Puigtobella


Editor en cap de Núvol.com

cercar...

Últimes entrades

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto

Subscriu-te a la nostra newsletter

Recomanacions, actualitat literària, activitats a les llibreries i promocions al teu abast. Subscriu-te a la nostra newsletter i t’informarem de tot això i més!
He llegit, comprenc i accepto la política de privacitat
Informació sobre el tractament de dades