Maria Lluïsa Amorós. La força d'Aglaia

15/07/2016
  • Maria Lluïsa Amorós. La força d'Aglaia

  • Davant del llibre La força d’Aglaia de l’escriptora reusenca Maria Lluïsa Amorós, hom es troba amb l’Ondina, una dona abandonada pel seu marit Maurici i que, amb dos fills adolescents, en Dani i l’Ilse, es veu obligada a redirigir el rumb de la seva vida. La protagonista es troba en mig d’un sotrac sentimental que ha alterat la seva rutina i que ha suposat un abans i un després en la dinàmica del que fins aleshores s’havia mantingut sempre igual. És a dir, es troba desemparada i veu com davant seu s’ha esfondrat l’equilibri familiar que l’havia sustentat.

    Al llarg del relat el passat juga un paper crucial, vertebrador, com si fos un personatge més i amb ell retornen persones que el temps semblava haver soterrat, com un amor de joventut o una germana morta. És un temps aparentment oblidat però traumàtic que a poc a poc es reconstrueix per fer-se present i amb el qual l’Ondina hi ha de combatre sola. És un passat que la persegueix persistentment com una llosa i, encarnat en el que ja havia dit Faulkner, “el passat no és mort. Ni tan sols és passat”, reclama ser resolt.

    El format epistolar, que avui dia s’estructura en el correu electrònic, es converteix en el mitjà idoni pel que sembla busca l’autora: la plasmació de la interioritat individual i amb ella la magnificència nostàlgica de l’escriptura, com ja havia aconseguit transmetre Goethe amb el seu Werther. És, doncs, a través dels missatges, que la protagonista engega una relació virtual amb en Marc, un company dels seus anys d’estudi que reapareix a la seva vida en un moment clau. Però la força de la paraula que, a vegades, com diu l’Ondina, tan sols és això, paraula, és el que posa fi a una relació d’amor inventat, que es perd en l’escriptura i en la immensitat d’una pantalla, tan lluny de la realitat. En aquest sentit, la maduresa de la protagonista és un fet crucial, ja està de volta de tot i no busca la perfecció, una felicitat edulcorada, de somni, sinó precisament aquella perfecció imperfecta que defineix la mateixa vida. Té l’ambició d’una vida que es pugui viure.

  • Properament podreu adquirir el llibre a Libelista
    Properament podreu adquirir el llibre a Libelista
  • El plaer momentani del canvi, que trobarà en una escapada a la Catalunya Nord amb la seva amiga de la infantesa i la vivència d’un amor curt però intens amb un pintor, li serveixen de trampolí per resituar-se i encarar el que de debò la turmenta: el per què de l’abandó del seu marit i la relació difícil que ha mantingut amb els seus dos fills que no semblen entendre-la. La qüestió no és evitar els problemes sinó afrontar-los. L’Ondina decideix marxar lluny, evadir-se, trobar-se amb el desconegut, amb la novetat vertiginosa que tan sols actua com a placebo, com una falsa resposta de felicitat efímera. Però els problemes si no es tracten acaben retornant altra vegada. Per això, té la necessitat de resoldre l’atzucac sentimental en el qual es troba.

    Possiblement, el canvi no s’acompleix en la novetat o en la fugida sinó en la voluntat de solucionar el conegut, d’enfrontar els problemes més banals perquè la profunditat resideix precisament a la superfície. La premissa és la següent: saber posar fi a les coses del passat per poder tornar a començar; tractar la qüestió des de l’arrel i no els problemes que se’n deriven. Anar a buscar el seu marit, allà on sigui que s’ha refugiat, i admetre que la distància no és un impediment sinó, tan sols, l’excusa dels covards, d’aquells que els hi agrada d’acomodar-se en el dolor.

    Joan Fuster seria el que diria que “la disjuntiva potser fóra: o solitaris o solidaris”, i la protagonista opta per la darrera opció. Tomba la soledat amb una fermesa total, envejable i fa evident un feminisme en majúscules. És capaç d’indagar en el seu món interior i ser conscient del domini d’un mateix, de les capacitats i les limitacions personals. És sabut que després de la tempesta sempre arriba la calma i amb ella la reflexió, l’apaivagament necessari per valorar experiències passades. De fet, la vida no és una successió torrencial de situacions incontrolables, sinó que cada persona té l’opció de portar les rendes i decidir el rumb que han de prendre les coses. I és que tard o d’hora cal saltar sol al buit i arriscar-se.

    L’autora amb aquesta obra no crea res de nou, sinó que indaga en les velles profunditats problemàtiques de la humanitat. Nosaltres, tal com ella sembla voler transmetre, som el nostre propi gran tema. L’aquí  i ara, la realitat que ens envolta, la quotidianitat més despullada i alhora més profunda és precisament el que cal realçar. La intemporalitat temàtica i l’antropocentrisme són els dos pilars sobre els quals es construeix l’obra de Maria Lluïsa Amorós i la consistència de la senzillesa estructural, però no pas de contingut és, segurament, l’aspecte més lloable de l’escriptora reusenca. L’autora escriu en un llenguatge universal que aconsegueix traspassar fronteres.

    L’obra va acompanyada, tanmateix, de tot un bagatge intel·lectual que hom percep en el títol, síntesi temàtica del text, d’una precisió intertextual absoluta que es remunta a la gran tradició grecollatina i, més concretament, a Carner i els seus Fruits Saborosos. Aglaia és, per definició, la figura femenina que encarna la intel·ligència, la superació personal i la valentia. I aquesta és, sens dubte, amb qui s’acaba transformant la protagonista, la dona que, sola, té a les seves mans la capacitat per poder canviar les coses.

    L’Ondina té la necessitat vital de tornar, de reconstruir un puzle trinxat pels anys i sortir d’un temps passat en el qual sembla haver-s’hi perdut. I és que potser la vida, com ja va escriure Anna Murià, és un infinit repetir de principis. Tornar. La qüestió és tornar i recomençar perquè, en el fons, tot final és sempre un començament.

     

cercar...

Últimes entrades

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto