×

Buscador de librerías


Mundo libelista - Entrevistas Libelista

None


Em va venir al cap la idea que la veritat sovint és precedida per uns instants de gran silenci. És aquella incertesa, aquella por...que desapareix durant un moment just abans de sentir una veritat que ens espanta saber. Un instant en què s'esvaeix fins i tot la por i estem plenament presents, sense veus al cap que facin suposicions.

- Quin va ser el primer llibre que vas llegir?
Crec que el primer llibre sencer va ser de la col·lecció dels Hollister, però tinc dubtes, perquè llegia llibres de la meva mare quan era petita, llibres antics que ella em deixava, novel·les per a nenes, de la seva època.  
 
- I la primera història que vas escriure?
Redaccions de l'escola. Era la meva activitat preferida des de sempre, quan ens feien escriure jo era feliç. Escric des que tinc ús de raó. 
 

- Quin és el teu escriptor/a preferit/a?
M'és molt difícil triar-ne un, perquè he passat temporades en què diferents escriptors/es m'han marcat, i molt, però si haig de dir només un nom, trio la Mercè Rodoreda. Em fascina el que va ser capaç de crear. Em fascinen els personatges, la seva psicologia, la seva profunditat...  


- Com va néixer la teva passió per l'escriptura?
Per a mi sempre ha estat quelcom natural. Sempre havia escrit de forma bastant espontània, i em servia molt per endreçar el que sentia, el que vivia, el que pensava. Una nit, però, ja fa anys, vaig escriure els meus primers poemes. Va ser molt especial, perquè no havia pensat mai que escriuria poesia, però em van sortir sols, i vaig sentir que s'obria una porta. Sempre més he sentit la necessitat d'escriure, tot i que he passat temporades en què no ho he fet.


- Com va sorgir la idea del llibre?
Un dia estava a la sala d'espera d'una consulta mèdica i davant meu hi havia una parella molt angoixada. Estaven plorosos, amb les mans agafades, sense dir res, i vaig empatitzar molt amb ells. Em va venir al cap la idea que la veritat sovint és precedida per uns instants de gran silenci. És aquella incertesa, aquella por...que desapareix durant un moment just abans de sentir una veritat que ens espanta saber. Un instant en què s'esvaeix fins i tot la por i estem plenament presents, sense veus al cap que facin suposicions. Vaig escriure-ho al mòbil, i vaig pensar que en faria un conte, però va acabar sent una novel·la. A partir d'aquella idea va anar sorgint la trama, però va arribar un moment en què van ser els propis  personatges els que m'anaven explicant la seva història i els que van decidir com havia de passar tot. Era com si un arbre genealògic m'hagués ofert una història i jo hagués acceptat el repte d'escriure-la. 


- Dels teus personatges, amb qui t'agradaria trobar-te un dia per fer un cafè?
Per a mi són entranyables perquè he viscut molts moments amb ells, i per tant m'agradaria parlar amb tots i fer-los moltes preguntes, però m'encantaria  fer un cafè amb la Mercè i jugar una estona amb la Cinta nena. 


- Quines són les teves manies d'escriure?
Sovint escric amb música, m'ajuda bastant. Una de les manies que tinc és que si escric alguna cosa amb música, i posem per cas que tinc una llista de reproducció d'una hora, no puc canviar de música fins que he acabat el capítol, la part, el poema...el que sigui. Per tant, aquella música s'acaba convertint en la banda sonora del procés d'escriure aquella història en concret. A vegades fins i tot potser abaixo el volum perquè necessito silenci, però sé que és allà, acompanyant-me. 

També necessito molt anar al bosc quan estic en ple procés creatiu. I caminar molt. M'ajuda a posar ordre. Llavors sovint faig gravacions de veu. 
 
I una altra, per exemple, és que acostumo a llegir el que escric en veu alta de tant en tant. Si no m'arriba així, si no batega, no em serveix. 
 
- Com defineixes la teva manera d'escriure?
Intensa, perquè m'agrada anar al fons de les coses, sentir-les. I tendra, perquè per a mi, sense tendresa, la vida no tindria sentit.  

- Quin llibre estàs llegint ara?
En aquest moment estic llegint els poemes de Jaume Bonvehí, Paraules forjades, i estic rellegint Aquest deu ser el lloc, de la Maggie O'Farrell. 
 
- Estàs escrivint un altre llibre?
No sé què en sortirà, però em faria il·lusió. 
 
- Explica la teva experiència publicant un llibre! 
Ho veig com una oportunitat molt maca de compartir aquesta part creativa amb les persones que ho rebin, que seran aquelles a qui una història, d'alguna manera, els crida. Em sento agraïda per les oportunitats que he tingut de publicar, sobretot perquè el que més em mou és el desig que el que escric faci companyia a les persones que ho llegeixin. M'agrada pensar que hi ha una mica de màgia, en tot plegat. 
Et regalo els retalls d'una història
Et regalo els retalls d... Alba Badal




Aviso de cookies

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para mejorar tu experiencia de navegación y realizar tareas de analítica.

Acepto Leer más