×



Mundo libelista - Entrevistas Libelista

Autora Ana Portnoy


Foto de Ana Portnoy

 

 

La nostra companya, Laura Garcia, ha entrevistat a Anna Maria Villalonga amb motiu de la celebració del Festival Literari Tiana Negra, que dirigeix en la seva vuitena edició.

Aquest any, el festival literari Tiana Negra iniciava la seva programació aquest divendres 17 amb un homenatge a l'escriptora Isabel-Clara Simó per tota la seva trajectòria i obres, entre les quals es troben títols del gènere policíac. Per desgràcia, Isabel-Clara Simó, qui ja patia una malaltia, va morir una setmana abans d'aquesta data. Per això, aquest homenatge es fa encara més sentit i necessari. Recordem a aquesta autora excel·lent amb les seves obres cabdals.

 

 

P. Com afrontes aquest nou repte, Anna Maria? 

R. L’afronto amb molta il·lusió i també amb molt sentit de la responsabilitat. He viscut de molt a prop tot el que ha succeït en els set edicions anteriors, sempre he assistit a tot el que s’hi ha fet i sempre hi he participat d’una manera o d’una altra. Tiana Negra és com casa meva. Per tant, trobar-me ara amb el desafiament de fer-me’n càrrec representa molt per a mi. Només espero estar a l’alçada, perquè en Sebastià Bennasar ha deixat el llistó molt alt.

P. Què creus que significa el Tiana Negra per a la literatura negra catalana? 

R. És el pioner. Va representar i representa un punt d’inflexió claríssim. És el festival més antic en actiu, a banda de la BCNegra, el primer que s’ocupa exclusivament de la literatura negra en llengua catalana. Un festival que va trencar motlles en un moment en què feia moltíssima falta i que sempre s’ha construït amb la voluntat de reivindicar la nostra cultura. El Tiana Negra ha obert camí a la resta de festivals que tenim ara, un munt de trobades que han proliferat arreu del territori. El seu paper ha estat cabdal. I ho continua essent.     

P. Què és el més important del festival per a tu? 

R. Sens dubte, que estigui adreçat únicament a la literatura negra en llengua catalana. Això és primordial i vital. En un moment en què la nostra llengua viu una problemàtica sociolingüística tan complexa i preocupant, és importantíssim reivindicar la literatura en català. Cal donar-la a conèixer, fer lectors, convèncer un públic potencial que el seu nivell és absolutament equiparable al de la narrativa negra que es fa en la resta de llengües. Encara que sembli impossible, encara hi ha un nombre important de catalans que prefereixen llegir en castellà, que no coneixen els nostres autors i que confien més en les traduccions castellanes a l’hora de llegir novel·la estrangera. La baixa autoestima és un problema que fa dècades i dècades que arrosseguem. Hem de treballar per resoldre’l i un festival com el de Tiana intenta contribuir a fer-ho.

P. Quines són les principals novetats del festival del 2020?

R. Home, no puc explicar-ho encara. M’agradaria mantenir un cert misteri. Puc avançar, això sí, que serà un festival molt dinàmic, amb figures de primera línia de la nostra literatura i que hi haurà homenatges emocionants. De moment, deixem-ho aquí!  

P. Enguany per primer cop hi haurà poesia negra al festival. 

R. Sí, hi haurà poesia negra. És una novetat que fa mesos que tenim en perspectiva i que finalment s’ha pogut tirar endavant. Com és fàcil d’imaginar, no prolifera gaire la poesia de crims, per això ens fa tanta il·lusió tenir la oportunitat de donar-li veu. Crec que serà una aportació nova i diferent que pot fer gràcia al públic.     

P. I també es vol potenciar la participació del poble i dels joves del poble en concret. 

R. Sí, els membres del nou consistori estan molt engrescats amb el Festival. L’alcaldessa,  la regidora de cultura. Tots els implicats aposten per fer gran el Tiana Negra. I fer-lo gran implica també comptar amb la participació de la població de Tiana, tinguin l’edat que tinguin. Tanmateix, els adolescents i els joves són molt importants, representen la continuïtat i acostumen a tenir (em consta per la meva feina de professora) un gran talent. Crec que el seu paper en la nova edició del festival serà molt atractiu. I fins aquí puc llegir.

P. En total passaran pel festival més de trenta autors: com has fet la selecció? 

R. La selecció no ha estat fàcil, perquè tenim molts autors, molt interessants i que publiquen força! La veritat és que hi ha molt material, vull dir moltes obres, susceptibles de ser a Tiana. La meva selecció s’ha fonamentat en tres criteris bàsics, que he intentat respectar el més possible, tot i la dificultat. En primer lloc, portar les obres més recents, si pot ser que encara no hagin assistit a cap altre festival. N’hi ha unes quantes, perquè ja dic que es publica molt. Algunes encara no han aparegut, sortiran entre novembre i el mateix mes de gener. En segon lloc, he intentat que hi estiguin representades el màxim d’editorials que es dediquen al gènere, si no totes, el màxim, sempre partint de la base que tinguin títols el més nous possibles. I en tercer lloc, un criteri de qualitat. M’agradaria mantenir un nivell el més elevat possible.

P. Què és el més complicat d’organitzar un festival com el Tiana Negra? 

R. Mira, la veritat és que no ho sé. M’ho estic passant tan bé, que les complicacions les entomo amb bon esperit. Suposo que el més difícil, per a mi, és decidir amb qui comptes i amb qui no. És evident que no hi poden ser tots. Però si tot va bé, l’any que ve intentarem que hi siguin els que enguany no hi seran. Organitzar el festival és una feinada, has de tocar moltes tecles, has de procurar no oblidar res. Però l’equip de Tiana és un equip consolidat i motivat. Tot són facilitats. També penso que, com que vinc del comissariat de l’Any Pedrolo, que va ser una tasca ingent i brutal, tinc un bon entrenament.  

P. Com veus la salut de la novel·la negra en català?

R. La veig bé, crec que ja ningú parla de booms. El gènere està normalitzat i ha vingut per quedar-se. Com en tota tradició literària, hi ha obres molt bones, obres dignes i també obres dolentes. Em plantejo que es publica molt, segurament massa, i potser algunes novel·les no haurien de sortir, s’hauria de filar més prim, però no són la majoria. Això no només passa aquí, però. Passa a tot arreu i en totes les llengües. Actualment hi ha un excés de publicacions. Tanmateix, tenim autors boníssims i molta capacitat innovadora. Penso que el gènere en català fa un camí capdavanter, que s’allunya dels clixés i dels tòpics. També penso que encara li falta recorregut i, sobretot, lectors. Sense l’aposta del públic, no acabarem de reeixir mai del tot.

 

 





Aviso de cookies

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para mejorar tu experiencia de navegación y realizar tareas de analítica.